La bandera sahrauí a Can Roca de Baix, amb motiu de la celebració del XLIX aniversari de la constitució de la República Àrab Sahrauí Democràtica el 27 de febrer de 1976

Celebració del XLIX aniversari dela constitució de la República Àrab Sahrauí Democràtica el 27 de febrer de 1976

En resposta al buit legal que es va viure al Sàhara Occidental com a conseqüència dels pactes contraris a la normativa internacional que es van signar poc abans a Madrid entre els governs d'Espanya, Marroc i Mauritània, el Front Polisario va declarar el 27 de febrer de 1976 la constitució de la República Àrab Sahrauí Democràtica, com a govern i administració legítims del territori del Sàhara Occidental.

Manifest de Castelldefels Sàhara

Des de fa gairebé trenta anys, des del 1996, diferents famílies de Castelldefels han estat acollint un grup de nens i nenes sahrauís al juliol i a l’agost dintre del projecte ‘Vacances en Pau’. Els infants acollits viuen la resta de l’any en una zona del desert del Sàhara anomenada la “hammada”, un lloc inhòspit on res no creix, situat a la regió algeriana de Tinduf, on condicions de vida són extremes: temperatures superiors als 50º a l’estiu i extremadament baixes durant les nits d’hivern. Uns 170.000 homes i dones sahrauís viuen enllà injustament exiliats i exiliades des del 1975/1976, quan el Govern espanyol en els Acords Tripartits de Madrid va repartir il·legalment segons la normativa internacional el territori del seu país d’origen, el Sàhara Occidental, entre el Marroc i Mauritània.

El sahrauís estan des d’aquell moment a l’espera del retorn a casa seva quan es faci un referèndum, obligatori segons la normativa internacional, per poder decidir el seu futur, en el que una de les seves preguntes ha de ser si volen ser independents.

Aquesta bandera que avui tornem a aixecar en un espai de Castelldefels, no és només la bandera sahrauí, un dels màxims símbols d’una nació oprimida, sinó que a més és una bandera que representa el desitjable respecte a un ordre internacional impulsat des de fa gairebé vuitanta anys per les Nacions Unides en favor de la descolonització i el respecte al drets humans.

Això cal recordar-ho amb fermesa en uns moments difícils, en els que les normes internacionals semblen trontollar cada dia pel despreci de molts polítics als ideals de pau, no discriminació i respecte a la diversitat que els països que formen la ONU es van prometre a impulsar al finalitzar la Segona Guerra Mundial.