ORGANITZACIÓ I CONDICIONS DE VIDA ALS CAMPS DE REFUGIATS

a) Situació geogràfica dels campaments de refugiats.

Els 160.000 sahrauís que van marxar del seu territori davant la invasió del Marroc i Mauritània, viuen, ja fa 48 anys, en una part del desert d’Algèria anomenat "Hamada", un terreny dur i inhòspit on res no creix.
La població viu en haimes (tendes de campanya) distribuïdes en cinc grans campaments o "Wilaies" que tenen el nom de regions del Sàhara Occidental (Aaiun, Smara, Dajla i Auserd i Bojador -antic 27 de febrer-).
Dins de cada wilaia hi ha les "Dahires", que són petits nuclis de tendes que tenen el nom de ciutats originàries del Sàhara Occidental (Amgala, Mijic, Daora, etc.). La ubicació de cada wilaia ve condicionada tant per raons estratègiques com per l’existència o proximitat d’aigua. A cada wilaia hi ha cinc o sis dahires.
Iwona Flaszczynska

Iwona Flaszczynska


b) Organització social
Les condicions de vida als campaments de refugiats són extremadament dures: temperatures superiors als 50º a l’estiu i temperatures molt baixes a les nits d’hivern, absència de llum elèctrica i d’aigua corrent, i moltes mancances pel que fa a les necessitats més bàsiques (vestit, alimentació, assistència sanitària...). Tot i això, la població sahrauí comandada pel Frente Polisario ha aconseguit una organització social als campaments realment admirable.
Cal dir que l’organització social de les dahires esta bàsicament a càrrec de les dones, ja que els homes han estat al front de guerra. En general són les dones les qui composen els diferents comitès populars que vetllen pel bon funcionament de la sanitat, l’educació, el proveïment, etc.
Iwona Flaszczynska

c) Organització sanitària
La sanitat està basada en la medicina preventiva, d’una banda, i en l’assistencial i hospitalària per una altra. Cada dahira compta amb un centre de sanitat on es resolen els casos senzills de tipus ambulatori i cada wilaia té un petit hospital per a intervencions poc complicades. En ambdós llocs, a més de l’atenció als malalts es fan xerrades d’orientació sanitària.
A més hi ha l’Hospital General on s’ingressen els malalts amb tractaments més complicats i on hi ha la Unitat Quirúrgica on es realitzen les intervencions. Un dels problemes greus de la sanitat és la manca de medicaments i la difícil conservació d’aquests, ja que la calor és molt forta i no compten amb generadors elèctrics prou potents per proveir tot el dia les necessitats dels hospitals.
També es va inaugurar el mes d’octubre de 1997 l’Hospital Materno-infantil Catalunya, que ha estat subvencionat per institucions i entitats de Catalunya. Durant els 36 anys d’exili els sahrauís han procurat formar i preparar personal sanitari a l’estranger per tal de poder donar resposta a la necessitat d’atenció sanitària dels campaments, així com cercar sortides de suport per a casos de malalties o intervencions difícils de solucionar en els hospitals dels campaments. En aquests casos els malalts són evacuats a països estrangers que ofereixen solidàriament el seu ajut.
Iwona Flaszczynska

d) Organització educativa
En el camp educatiu podem constatar l’esforç del Frente Polisario per tal de començar la reconstrucció del país formant i educant a tota la població passant del 99 % d’analfabetisme a la total escolarització dels nens i nenes de 3 a 16 anys. L’organització del sistema educatiu és la següent:
  • Escoles bressol per als nens i nenes dels 0 als 3 anys. Cada dahira disposa d’una escola bressol dependent del Ministeri de Sanitat.
  • Jardí d’infància, per als infants entre 3 i 6 anys, on aquests reben una educació semblant a la del nostre pre-escolar. Les classes s’imparteixen a les dahires.
  • Escola primària dels 7 als 12 anys. Fins al cinquè curs es realitza en diferents escoles de les wilaies, i a partir del sisè els nens van interns a una escola comuna a totes les wilaies. Cal remarcar que a partir de tercer estudien l’espanyol com a segona llengua.
  • Ensenyament secundari, per a nois i noies de 13 a 16 anys, dividit en:
  • Formació professional (adaptada a les necessitats dels campaments).
  • Batxillerat, com a preparació universitària. El reben a països estrangers.
En el camp de l’educació cal destacar també, les campanyes d’alfabetització destinades als adults que no van poder estudiar, i que tenen lloc durant l’estiu, i l’Escola "27 de febrer" destinada a les dones, on s’imparteixen classes per preparar mestres, auxiliars d’infermeria, costura i altres feines artesanals.
Iwona Flaszczynska

e) Estructura econòmica
Les necessitats de l’organització en els campaments de la població civil i de la guerra durant tots aquests anys ha portat a una economia de supervivència. L’ajuda internacional de països amics i d’organitzacions humanitàries són la base de l’economia de la RASD.
Cal dir que estan intentant, en la mesura d’allò possible, a arribar a autoabastir-se, sobretot en el terreny agrícola que serveix per proveir els centre públics, escoles, hospitals... i d’altra banda, serveix per preparar els futurs assentaments estables de la població al Sàhara Occidental.
El treball està planificat en cada dahira segons les necessitats i està supervisat i distribuït per comitès: educació, sanitat, agricultura, alimentació i artesania.


Iwona Flaszczynska


f) Cultura i manifestacions artístiques
Tot i la situació de guerra que han viscut durant aquests anys, els refugiats han procurat no perdre la seva identitat com a poble i han tingut molta cura de les manifestacions culturals i artístiques. Cada dahira disposa del seu grup folklòric. Existeix a més a més el comitè d’artesania que vetlla per la conservació de la realització de catifes, el treball del cuir, la fusta i l’espart.

Comentaris